Millor fet que perfecte
"Avui m'he aixecat una mica xafat i no tenc ganes de fer res, tal vegada no surti a córrer les dues hores, ni menjaré només ensalada per dinar, sopar i berenar. Tal vegada me boti la dieta sana i equilibrada (i que és matadora de fam!) i me dediqui a menjar llepolies i menjars ultraprocessats que m'abelleixen més, i que no tan palatables que són? Baaah …. ja que he caigut en la temptació un dia, no puc continuar fent vida sana… som un desastre de persona i mai aconseguiré perdre els 5, 10, 20, 25, 50 quilos que hauria de perdre per tenir un pes sa i sentir-me bé amb mi mateix/a."
Si vos heu sentit identificats qualque vegada amb el paràgraf anterior, deixeu-me que vos rectifiqui amb un lema "Millor fet que perfecte". Estem en un procés, lent però constant, on tot suma. Si no puc caminar una hora, en caminaré mitja, o vint, o quinze,.... que me fastigueja el verd, me faré un gaspatxo, o un trampó, o unes verduretes al forn o en un wok… per ventura puc fer trenta minuts d'exercici físic de força a casa en comptes d'anar al gimnàs perquè no tenc temps o perquè plou fa mal temps i fred i me fa vessa. En saber trobar la motivació intrínseca i allunyar les excuses, comprovarem en el nostre estat de salut general que tots els "pocs" sumen i compten a l'hora de fer balanç final. No hem de menester ser els campions de la pròxima cursa Ironmans, si el nostre objectiu és la salut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada