potsdeixardestargras

Molta gent opina, molta gent valora, però les causes per les quals una persona concreta, amb noms i llinatges, amb un ADN concret i únic, té unes característiques i no unes altres, es troba en un entorn que afavoreix unes conductes o unes altres, només les poden analitzar profundament, des de la comprensió i l'empatia més absoluta, per això jo allunyaria de les nostres vides saludablement qui ens tracten amb arrogant condescendència, tot i perdonant-nos la vida i donant-nos consells per no menjar i aprimar-nos perquè, és evident que la manca d'ingesta condueix a la pèrdua de pes, però tal vegada també a la fam extrema, efecte no massa desitjat en una dieta SANA, i fins i tot a la mort per inèdia. Aquesta gent, com la meva sogra que tota la seva vida ha estat prima i mai de la vida s'ha engreixat més de tres quilos, no arriba a copsar la teranyina de motius que hi ha per estar gras, o tenir obesitat mòrbida, en el meu cas, atès que és una conseqüència multifactorial. Els gen...

"Avui m'he aixecat una mica xafat i no tenc ganes de fer res, tal vegada no surti a córrer les dues hores, ni menjaré només ensalada per dinar, sopar i berenar. Tal vegada me boti la dieta sana i equilibrada (i que és matadora de fam!) i me dediqui a menjar llepolies i menjars ultraprocessats que m'abelleixen més, i que no tan palatables que són? Baaah …. ja que he caigut en la temptació un dia, no puc continuar fent vida sana… som un desastre de persona i mai aconseguiré perdre els 5, 10, 20, 25, 50 quilos que hauria de perdre per tenir un pes sa i sentir-me bé amb mi mateix/a." Si vos heu sentit identificats qualque vegada amb el paràgraf anterior, deixeu-me que vos rectifiqui amb un lema "Millor fet que perfecte". Estem en un procés, lent però constant, on tot suma. Si no puc caminar una hora, en caminaré mitja, o vint, o quinze,.... que me fastigueja el verd, me faré un gaspatxo, o un trampó, o unes verduretes al forn o en un wok… per ventura puc fer tre...

De camí de tornada a casa de vegades escolt la ràdio, una d'aquestes avinenteses va esdevenir que vaig poder sentir l'analogia que feia de la cadira i la salut un professional de l'entrenament esportiu per IB3 Ràdio. La idea abocada és que una cadira té de natural quatre potes, amb tres ben robustes s'hi pot seure damunt encara, però si comencen a fallar la tercera també, no aguantarà gaire ni el millor dels equilibristes. Una altra cosa interessant és que les potes es troben connectades, si millora una, probablement les altres també ho facin, i a l'inrevés. LES 4 POTES DEL BENESTAR són: 1. L'exercici fisic, caminar una hora diària i fer entre trenta i una hora d'exercici muscular o tres vegades a la setmana. Mantenir una vida activa. 2. Dieta equilibrada, reduir el consum de sal, greixos i sucres, eliminar productes processats amb excés, menjar més fruita, verdura, llegums, peix. Aprendre a menjar bé. 3. Les relacions socials, les aficions, les motivacions ...

  Gràcies pel teu interès en la meva història. La meva és només una de les moltes que t'hauràs trobat i trobaràs en la teva (esper que llarga i exitosa) carrera professional. Ja vaig ser un nin grasset, “gordo” i “bola de sebo” era el meu berenar diari al pati de l'escola. A ca nostra tots teníem problemes de sobrepès, inclús sa moixa estava grassa! La pèrdua de pes és un procés llarg i si tens obesitat mòrbida, és llarguíssim. Passejava una obessitat mòrbida de tipus III, la primera vegada que me vaig prendre seriosament perdre pes me vaig posar en mans d’una bona nutricionista i … vaig perdre pes, sense poder acabar-me tot lo que me deia que havia de menjar sa nutricionista. Però en any i mig vaig recuperar i vaig afegir. Me mancava fer exercici. Amb cent cinquanta quilos (150kg) sobre ses meves cames vaig demanar ajuda al centre de salut “no reconegut encara” que s'anomena gimnàs. Vaig trobar-ne un de familar, tranquil, aprop de casa, i vaig cercar un entrenador personal...