PER QUÈ ESTIC GRAS?

Molta gent opina, molta gent valora, però les causes per les quals una persona concreta, amb noms i llinatges, amb un ADN concret i únic, té unes característiques i no unes altres, es troba en un entorn que afavoreix unes conductes o unes altres, només les poden analitzar profundament, des de la comprensió i l'empatia més absoluta, per això jo allunyaria de les nostres vides saludablement qui ens tracten amb arrogant condescendència, tot i perdonant-nos la vida i donant-nos consells per no menjar i aprimar-nos perquè, és evident que la manca d'ingesta condueix a la pèrdua de pes, però tal vegada també a la fam extrema, efecte no massa desitjat en una dieta SANA, i fins i tot a la mort per inèdia.

Aquesta gent, com la meva sogra que tota la seva vida ha estat prima i mai de la vida s'ha engreixat més de tres quilos, no arriba a copsar la teranyina de motius que hi ha per estar gras, o tenir obesitat mòrbida, en el meu cas, atès que és una conseqüència multifactorial.

Els gens. Hi ha causes genètiques que predisposen a l'obesitat. Hi ha estudis que així ho indiquen.

L'estrés. Les persones amb problemes d'estrés solen ingerir més quantitat d'aliments i prefereixen aliments palatables (processat o ultraprocessats, menjar porqueria/ràpid, greixos no saludables, rics en sucres simples, sal o potenciadors del sabor), i tenen un major risc de menjar emocional (menjar sense gana, sinó, per ansietat).

El son. Dormir poc i/o malament augmenta la probabilitat que la bàscula pugi o ens sigui més difícil baixar de pes. El son i la gana estan connectats, ja que mentres dormim se secreten un manat d'hormones que regulen el son i exerceixen acció de control sobre la gana, consum d'energia, acumulació de grassa,...

La cultura. On hem nascut influeix en la nostra vida, amb les relacions en el nostre entorn i amb el menjar. 

L'alimentació. Uns hàbits dietètics inadequats són un factor determinant, però més que la quantitat d'ingesta en les calories s'ha de tenir en compte la qualitat.

El nivel econòmic. La dificultat a l'accès al producte base d'una dieta sana i saludable i de qualitat com carn, peix, verdures fresques i fruita de temporada, que són més cars que el producte processat o ultraprocessat de més baixa qualitat nutritiva, aboca els més pobres a que engreixar-se més que els de major poder adquisitiu, el concepte s'anomena "pobressitat".

El sedentarisme. La mancança d'activitat física influeix moltíssim en l'augment o disminució de pes. L'exercici físic no només afavoreix baixar els números de la bàscula, sinó que, a més, fa que aquesta pèrdua de pes es mantengui en el temps.

Els fàrmacs. Hi ha medicaments que tenen com a efecte secundari l'augment de pes.

Edat, a mesura que ens fem grans el nostre metabolisme basal es fa més lent, la probabilitat de guanyar pes és major.

Metabolisme. Podem tenir un metabolisme basal més ràpid o més lent, i a mesura que creixem es va alentint.

Les hormones. Determinades hormones i neurotransmissors que produeix el nostre cos regula la sensació de gana i sacietat, alguns neurotransmisors arriben més tard d’allò habitual des de l'estómac al cervell per advertir de la sensació de sacietat.

Massa Muscular i adiposa. No tots els teixits se comporten metabòlicament de la mateixa manera.

Psicologia i Emocions. Les emocions influeixen de manera dràstica en les eleccions alimentàries quotidianes.

Patologies. Hi ha malalties com algun tipus de diabetis i l'hipotiroidisme que tenen com a conseqüència l'augment de pes.

Disbiosi. El desequilibri de les bactèries que allotja el nostre intestí.

Complexió individual. Les persones amb major complexió tendeixen a ser més corpulentes.

El passar gana, un cop passat l'efecte psicològic dels primers dies del canvi de rutina alimentària, crec jo, hauria de ser quedar sadoll. He de prendre consciència com de sadoll estic quan som a taula. Gaudir del moment del menjar, gaudir de menjar sa. Fer del canvi d’hàbits i del menjar sa, una rutina i alimentació no avorridora.