Anar a missa: exercici espiritual... i físic

 Avui la meva dona i jo hem anat a missa a l'esgésia del nostre poble. Resulta que vivim a una vila de muntanya, a les faldes de la Serra de Tramuntana mallorquina. 

Per començar la nostra ruta per passejar pel poble sempre hem de començar costa amunt per què s'ha de pujar sempre el nostre carrer per arribar a la plaça, o sigui ja començam amb una costeta, curta en extensió però força costeruda. El camí a peu ha estat agradable però molt, molt, molt costa amunt, els carrers del meu poble són costeruts encara que no ho semblaven, i l'església és a dalt del tot, enfilada ben amunt. No la podien haver fet més avall? El motiu principal per fer l'església encastellada adalt del tot del poble és senzill tenint en compte la història d'Andratx, com tots els pobles costaners de Mallorca, usar l'edifici robust de pedra com a punt de guaita i defensa dels atacs dels pirates turcs i sarraïns que assolaren Mallorca des del S. XIV al S. XVIII. 

Val a dir que els fidels que van a missa a la parròquia han de tenir moooolta de Fe, a més de molt bona cama, cor i pulmons de ferro. He arribat a seure al banc que treia els pulmons per la boca. Això ho hem de millorar, enfrontar-se a la costa de l'església sempre fatigarà al més fort dels esportistes, però he d'aconseguir no treure el fetge, la freixura i tot òrgan intern per la boca una vegada assolit el "cim".

I el trajecte només dura 10 minuts, però ben intensos. A l'exercici cardio podem incloure un poc de muscul. A veure si ho tornam a fer més sovint i agafarem fora física (i espiritual) impressionant.